Capítol 1

Propera parada: "Toledo". Final de Trajecte.

"Final de trajecte". Una d'aquestes coses que es diuen sense pensar-hi, perquè toca dir-les, perquè les diu tothom en una situació concreta. M'hi jugo el que sigui a que la noia que va fer la grabació per a la megafonia del tren no s'imaginava com n'estava d'equivocada. Almenys en el meu cas. Si fos jo, no hagués fet servir aquesta expresió.

Vaig fer una ullada, des del vestíbul de l'estació a l'exterior. El sol de l'horabaixa amb prou feines em va permetre veure amb claredat l'Alcázar i les muralles. En qualsevol cas, des de l'estació es podia veure ben poca cosa. La distància i l'angle no eren els idonis així que vaig decidir posar-hi remei a aquest impediment físic amb el següent taxi que passés davant meu.

El trajecte discurria paral·lel al Tajo, passant a prop de les cases dels pagesos que viuen entre l'estació i un meandre del riu. Qui sap. Potser una d'aquestes cases és el famós palau de La Galiana que va fer construir un rei a la llegenda i que Alfons VIII es va encarregar de rehabilitar, segons diuen, per afalagar la seva amant jueva. En qualsevol cas, l'entorn el feia molt atractiu per què, rei o pagès, hom s'hi perdés en uns indrets plens de vida.

Al arribar a l'hotel ho vaig tenir clar. No marxaria de la ciutat sense apreciar els encants de, com a mínim, la zona antiga així que vaig ordenar al conductor que no s'aturés, que donés la volta a la següent rotonda que trobés i que em portés a la plaça del Zocodover, que jo mateix ja faria via.

El cert és que Toledo no és una ciutat molt gran en extensió. I menys la zona del Centre Històric. Si has vist l'eix Alcázar - Zocodover - Catedral - Ajuntament, ja ho has vist tot. Però, tot i així, passejar pels seus carrers, fer una ullada des de la llunyania de l'Alcázar a l'Acadèmia d'Infanteria, passar per l'edifici central de la Universitat, sentir la frescor del riu sense tocar-lo o fixar-se en la decoració antiga de les façades no té preu.

Vaig baixar passejant fins la parada de l'autobús que quedava ja fora de les muralles i em vaig dirigir a l'hotel, ara sí. Havia sigut un viatge ràpid però jo estava esgotat. Necessitava dutxa i descans en proporcions desiguals així que vaig decidir ajornar qualsevol pensament i qualsevol preocupació per a la següent jornada.

«Serà un dia llarg.»